El Temple (IV)

Capítol 4

- Venerable Mestre Preceptor, faci el favor de seure i respectar els torns, la seva actitud es intolerable ocupant vostè la posició que ocupa en aquesta sala, i més encara si tenim en compte quines son les seves atribucions al temple. Hem veig obligat a amonestar-lo davant dels Venerables Mestres del Consell per aquesta actitud mes pròpia d’un novici de segon grau, que no pas del Preceptor del Temple. Li prego que es moderi i respecti els torns de paraula dels Venerables Germans.-

 La veu havia sonat atronadora, fent-se sentir per sobre dels darrers crits del Mestre Preceptor  i els comentaris que aquests provocaven. El jove, quiet, espectador de la disputa entre els dos mestres, havia hagut de mirar totes les taules dues vegades per adonar-se que aquella veu, aquell tro imponent que havia fet silenciar per complet tota la sala, provenia de la taula central.

 La figura eixuta, arrugada i decadent del Gran Mestre Director, s’alçava rere la gran taula, la seva mirada crispada es passejava per entre les altres, com si busques algun Membre del  Consell disposat a desafiar-lo. Dret, al costat del faristol pobrament il·luminat, el jove es preguntava com un home tan aparentment feble, amb un aspecte tant malaltís, podia proferir aquell autèntic tro de veu quan s’enutjava. El Mestre Preceptor va semblar encongir-se rera la seva taula mentre l’ancià Mestre Proveïdor esperava, apaciblement, que acabes tot el rebombori per finalitzar el seu parlament.

 - Podeu prosseguir Mestre Proveïdor, estic convençut que ningú més gosarà interrompre un membre del Consell quan aquest estigui en possessió de la paraula.- Dit això el Gran Mestre Director va recuperar la seva majestat decrèpita, va asseure’s envoltat dels coixins que cobrien la gran butaca, i com qui diu, va tornar a desaparèixer d’escena.

 -Gràcies Venerable Germà Director, solament vull afegir que si he fet entrar el jove, i he convocat el consell per evaluar-lo es per que personalment la seva pietat m’ha semblat autèntica, empesa per una fe verdadera. Per això no crec que sigui necessari sotmetre’l a la prova de les portes al SolAlt.

 Aquesta vegada, el Mestre Preceptor va esperar que l’ancià fes dringar les conquilles per donar per finalitzat el seu torn. Immediatament va posar-se dret tot fent dringar les seves, i apropiant-se dels següent torn.

 - Voleu dir, venerable proveïdor, que considereu mes efectiu el vostre criteri, més infal·lible el vostre raonament, que la Voluntat Divina expressada a través de l’elecció del SoltAlt? Esteu afirmant, Mestre del Temple, que el ritus sagrat pel qual la Divina Providencia nomena els seus servidors  no és en temps de dificultats, un mètode vàlid d’elecció dels escollits? Germà Proveïdor, que potser esteu insinuant que dubteu del dogma  de la providència?

Una murmuració va recórrer la sala en sentir aquestes paraules, però el Preceptor del temple no semblava encara satisfet.

 -Per algú de la vostra posició i el vostre llinatge, tenint en compte el càrrec que ocupeu, això us podria costar una acusació d’heretgia!!

Tots els mestres del Consell van alçar-se aixecant les seves veus mentre el Preceptor feia dringar les conquilles al finalitzar el seu discurs.

 Aquesta vegada el so estrepitós d’un gong acompanyava la veu de tro del Gran Mestre Director del Temple.

- Silenci!! Venerables Mestres seguin als seus llocs!! Germans, prego que la reunió discorri amb la tranquil·litat, el diàleg i l’entesa que la Llei determina.- Va dir mentre tornava a seure a la seva majestuosa butaca, si bé aquesta vegada no es deixava absorbir pels coixins.

- Eminent Procurador, no estem aquí per discutir al respecte del dogma de la providencia, ni per fer acusacions d’heretgia contra un dels principals d’entre els habitants prioritaris del temple. Us prego que modereu les vostres suspicàcies.- Dit això va aixecar-se per prosseguir. –La missió del Consell ara és avaluar la voluntat de servei d’aquest jove, comprovem si com diu, pot esdevenir un dels escollits.

 - Vegem noi, acostat cap aquí, a on et puguem veure millor. El jove va acostar-se a la taula principal, on un ampli cercle de llum l’il·luminava de ple, a pocs metres de la tarima circular on hi havia els membres del Consell.