Sembla mentida, però la paraula entesa solament necessita el canvi d’una lletra per convertir-se en el nom d’una empresa de subministrament elèctric, amb la que resulta impossible arribar a entendre’s.
Avui he estat mitja hora penjat del telèfon (per cert un 902, car de la hòstia) per finalment no resoldre el problema i emprenyar-me de mala manera.
Soc, oficiosament, banquer de quilowats, en tinc un saldo de més de mil dos-cents. La culpa, unes lectures estimades molt a l’alça i una ineptitud manifesta. Pel camí, de més a més, negligència, mala educació i una cara dura majúscula. Ah! i també un cinisme flagrant! Resulta que la situació es avantatjosa per mi, aquest saldo de punts s’ha facturat i cobrat amb tarifa 2011, i molt probablement, a partir de gener de 2012 pugin els preus.....
Collons noi, quina xamba!! És com el pagament de les multes, et fan descompte per pronto-pago.... Doncs mira, no cola. Em cago en la mare que va parir fecsa-endesa, em cago en la mare que va parir els governs que els permeten exercir aquestes pràctiques abusives, nepotisme emmascarat que després, un cop han abandonat la funció pública per la qual “van renunciar a les seves carreres professionals”, els permet col·locar-se a cos de rei al consell d’administració de l’empresa. Em cago fins i tot en la mare que va parir el personal que aten aquest coi de linea pornogràfica (si, si, pornogràfica, perquè hi truques i et follen de viu en viu). La penúltima vegada que vaig trucar-hi, una noia que no debia tenir res millor a fer que jugar amb el bolígraf (un d’aquells gruixuts, de 16 colors) va penjar-me el telèfon quan li vaig dir la segona veritat, i al tornar-hi a trucar, una seva companya es feia el desentes (¿que le ha colgado? no puede ser, debe haber sido un fallo de la centralita), llavors va tenir-me quinze minuts més al telèfon i no va resoldre res, ni tan sols debia prendre nota de la incidència perquè avui, quan hi he tornat a trucar, ningú en tenia constància. Això si, el paio que hi havia a l’altra banda del telèfon m’ha mostrat tot el catàleg d’excuses, de solucions però, no n’hi quedava cap ni una.
Al final li he deixat anar. Que si, que m’ha explicat molt clarament les coses des de el punt de vista de l’empresa, que no cal que ho repeteixi, que és molt eficient, molt amable, i que te molta paciència... Però que jo no en tinc tanta, i tot entenent que ell és un treballador i fa el que li manen, segurament no necessita que jo li expliqui per a qui treballa, és més, estic plenament convençut que ja ho sap per a qui treballa, i que coneix les seves males pràctiques, i que per tant és complice de tota aquesta colla de fills de puta, i que jo me la doblo i me l’envaino, i em quedo amb el saldo de quilowats, tot i que no soc jo qui es guanya la vida amb el comerç d’electricitat, però que ell s’ha de sentir dir que son uns lladres i uns poca soltes, que abusen de la gent, que son expressament negligents i ineficaços, que ens escuren les butxaques fins i tot en el servei d’atenció al públic, i que ja pot estar content, que portem més de vint minuts al telèfon, i que si treballava a comissió aquesta tarda en treurà una bona picossada. Que del que ell anomena solucions que m’ofereix a mi no n’hi ha cap que m’interessii que trii ell mateix la que em suposi menys molèsties, la que em permeti no haver de tornar a trucar-hi, perquè en tinc més que suficient amb les pràctiques abusives de la seva empresa, no vull, a més a més, haver de patir la ineptitud i la inoperància dels seus treballadors.
-Doncs si no desitja res més senyor Didác, tramito aquest expedient, que passi una bona tarda.
Aneu a la puta merda.
