TRANSCENDIR

“La bellesa és efímera, la vellesa en canvi, també ho és”

Els humans en tant que espècie patim d’un mal que no te cura i que, malauradament ens fa ser com som. Un irrefrenable desig de transcendència, d’ultrapassar, de repercutir, en definitiva, d’anar més enllà de les nostres pròpies vides. Tots els essers vius pateixen del mateix instint si be, en el cas dels humans va molt més enllà d’una simple funció reproductiva, que també.

Òbviament cadascú de nosaltres és únic i diferent, posseïm unes virtuts i convivim amb uns defectes que son nostres i que perfilen la nostra manera de ser. Però amb això no en tenim prou, no ens conformem, per algun motiu que desconec els humans necessitem més.

Reconeixement, aplaudiment, admiració, respecte o fins i tot enveja. Anhelem superar el termini que assenyala el factor temps, pretenem que la nostra vida vagi més enllà dels anys que hem viscut.

El pitjor de tot és que sovint, prioritzem el “que” per damunt del “com” i el “quan”, perquè donem més importància a la destinació que al viatge. Valorem més el llegat que el treball, i opino que és aquesta l’arrel de la majoria dels nostres mals.