dimarts, 23 d’agost del 2011

Pescant a la sopa

Agafa la cullera amb la ma dreta, el ganivet amb l’esquerra i comença a tallar la sopa. El brou s’enrretira de l’acer, però aconsegueix tallar pel mig un parell de galets.

- Què fas? Menja be!

Deixa la cullera, i agafa la forquilla. És cert, ara li resulta molt més fàcil tallar els escàpols galets.

- Però què has fet? T’has menjat la pasta i has deixat tot el brou?

- Està massa salat, porta’m el sucre o una mica de mel. O millor encara, porta’m el xerès.

Aboca el xerès a la cullera sopera, quan aquesta és plena la buida al plat del brou i remena, al cap d’un minut repeteix la operació, i tot seguit, hi torna per tercer cop.

-Ja has acabat amb el xerès? L’endreço ja?

-Si, te.- Diu mentre li allarga el plat amb el brou i el xerès alhora que, amb l’altra ma, agafa l’ampolla i comença a veure a morro.

-Que fas? T’emborratxaràs!

-Deixam estar, vull anar a pescar.

-La única cosa que pescaràs serà una bona trompa, dona’m aquesta ampolla- Crida mentre li arrenca de les mans.

Ell agafa el plat de brou, l’alça amb les dues mans, l’acosta a la boca i comença a xarrupar, li bessa per la comisura dels llavis tacant-li la camisa i els pantalons.

-Mira com t’has posat! Qui ho haurà de rentar això ara ? La feinada que tindré per fer-ho net ! Va, ves a canviar-te que ho posaré en remull quan abans millor.

-Ja ho faré net al riu, vaig a pescar.

-Amb la roba de diumenge? Ni parlar-ne, ves a canviar-te ara mateix!

Puja per l’escala, entra a la seva cambra, obre l’armari i n’agafa un jersei. Baixa l’escala i del penjador de darrera la porta n’agafa un barret. Surt de la casa i va cap al cobert. En recull la canya, l’esquer i els aparells de pesca i enfila cap a la riera mentre la sent cridar pel forat de l’escala.

-Encara no t’has canviat? Hauré de pujar jo a buscar la roba?

Arriba a la riera, prepara la canya, el fil, l’ham, es treu les sabates i s’hi comença a endinsar. En aquell racó hi ha una bona profunditat, camina per l’aigua fins que aquesta li arriba a la cintura. Tira enrrere la canya i llença l’ham ben lluny, al bell mig de la platja de sorra blanca que hi ha a la riba. Ara solament li cal esperar.

Al cap de poca estona hi arriba algú també amb intenció de pescar.

-Però que feu? No heu vist que no es a dins de l’aigua l’ham? Voleu dir que en sabeu res de l’art de pescar?

-Fillet, tot just fa deu minuts que he arribat, i guaita, ja hi ha el primer beneït que ha picat. Enhorabona, felicitats.