dimecres, 26 de novembre del 2008

HORITZONS

Es veu que tots n'hem de tenir. Tothom ha de tenir plans, idees sobre el seu futur, tothom necessita un projecte, un creença, una esperanza....un horitzó.

Però em penso que cada cop és més i més difícil poder observar un horitzó defint, amb uns límits clars. La calitxa de la modernitat cobreix tot l'espectacle de la nostra vista, i ens permet gaudir d'horitzons més aviat pobres.

Puc definir el meu horitzó si desconec cap a on apuntar la mirada? Puc definir el meu camí, la meva ruta, en un mon que sempre està aixecat per obres? Puc satisfer els meus dessitjos coneixent que hi ha qui no pot satisfer les seves necessitats?

Quins temps ens esperen? Que sabem del que a de venir? De que serveix mirar enllà quan son altres qui determinen fins a on pot arribar la teva vista?

Contemplo els horitzons i solament conec una cosa. Més enllà d'on es pon el sol, només hi ha la fosca.

dijous, 13 de novembre del 2008

BÀSIC BOSC

Un núvol, un lliri i un botó....

Un conill, un cartutx, un paquet de mocadors...

Una llauna de cervesa, burilles de cigarreta,

paper d’albal, pells de taronja, i un parrac de samarreta.....

 

Un tros de cordill, una estaca, un filferro vell,

una bossa del super dansant al ritme del vent.

I al mig d’una clariana, un opulent cirerer,

Enlloc de cireres, entre fulles i branques

giravolten i brillen espantaocells CD’s.

 

Al bosc solament s’hi haurien de poder trobar els rastres de la natura.

Caçadors, boletaires, i “domingeros” en crisi, quan aneu a bosc gaudireu d’una bona estona de lleure a la natura, podreu veure i sentir la vida que us envolta.

Aquesta meravellosa sensació serà vostra, i us la podreu endur. Però si us plau....

 

Endueu-vos també la vostra merda.

 

El bosc és un pulmó, no un abocador.