martes 3 de noviembre de 2009

Temps era temps....


...un senyor que buscava un rellotge. Volia que fos un rellotge especial, diferent, gairebé únic. Va decidir que havia de ser un rellotge de polsera, més portable que el de butxaca. Amb mecanisme automàtic, ni de corda ni a piles, sinó un d'aquells rellotges el mecanisme dels quals s'acciona amb el mateix moviment que es produeix al dur-lo. Volia que el disseny fos modern i intemporal a l'hora, un rellotge que sempre es veies actual, pràctic, còmode, funcional. Defugia dels cronògrafs, calendaris i la multitud d'esferes i agulles, buscava un rellotge que informés de l'hora, i prou.
Havia de ser d'un fabricant contrastat, es clar, una de les característiques més importants havia de ser la durabilitat, pretenia obtenir certes garanties al respecte. No desitjava que la maquinària, les agulles, la part exterior de l'esfera o la corretja patissin desperfectes ni envellissin precoçment amb el seu us. La seva sana pretensió era iniciar una nissaga a partir d'aquell rellotge. Amb els anys ell donaria aquell rellotge al seu fill, passades unes dècades aquest el donaria al seu net, quan ell ja fos mort el rellotge seria una valuosíssima possessió del seu besnét que atresoraria la peça com a record d'uns altres temps, d'un avantpassat que havia transcendit el seu temps en la figura d'aquell magnífic rellotge que acabaria esdevenint una preuada joia familiar.

Després de voltar centenars de rellotgeries, joieries, algun comerç de brocanter, i tots els basars del port buscant el rellotge apropiat, finalment va trobar-ne un que va semblar-li apropiat, fabricat a Suíssa, en un taller amb més de 150 anys de tradició en l'ofici, la maquinària era precisa, la peça robusta i lleugera, actual, de línies regulars, era un objecte que no passaria mai de moda, un llegat que rebrien, satisfets, els seus descendents.

Una amplia joia omplia el seu pit, i s'instal·lava a la seva anima, després de molt rumiar-ho, de perseguir-ho, de somniar-ho fins i tot, ja havia aconseguit l'objecte, finalment havia trobat el rellotge, el punt de partida del seu pla. Ara solament li caldria trobar més temps....

miércoles 7 de octubre de 2009

La política del futur? O el futur de la política?

Doncs, segurament i lamentable ni una cosa ni l'altra, més aviat tot el contrari. Com diuen els pretesos periodistes de la suposada premsa "rosa", la imatge deu ser de la major "rabiosa actualidad".
Sincerament dubto que no hi hagi cap polític, cap ni un, que no estigui empastifat d'alguna mena de manera. Algú va preguntar-me una vegada: "qui i perquè és un polític"? Jo, il·lús de mena, deuria respondre que polític/a és aquella persona idealista, que defensa les seves conviccions i treballa pel benestar d'aquells a qui representa, els votants que han dipositat la seva confiança mitjançant el vot..... Quin acudit, oi?

Polític/a és aquella persona que desitja, per damunt de qualsevol altra cosa, viure de la política. I encara afegiria més, no solament es tracta de viure de la política, sino de viure-hi bé.
Suposo que és per això que els polítics/es s'aferren al poder enlloc de fer-ho als ideals, o a les promeses electorals, com el gos que havent tastat la sang fresca, sempre tindrà instint de matar.

Però es clar, tampoc passa mai res. Els ciutadans donen per suposat que els polítics son corruptes, que accepten suborns, que trafiquen amb influències, que malversen fons públics.... La diferència entre un bon i un mal polític es la seva habilitat per no deixar-se enxampar, o per aconseguir que l'empastifada de torn recaigui damunt d'algú altre

Crec que si en el cas del Palau s'ha fet caure el tal Millet (de 500€) deu ser que les ramificacions en totes direccions deuen ser innombrables, però per allò de no remenar la merda per evitar pudors, es carreguen un peix gros per acontentar la opinió pública, ja veurem si el senyor Millet (de 500€) acaba anant a la presó, ho dubto, i òbviament dels diners ningú en veurà un sol cèntim.
La corrupció es troba plenament instal·lada en el mon polític. A cada nou cas que apareix, ens intenten fer creure que son casos aïllats, que es depuraran totes les responsabilitats.... tot plegat, mentides. La corrupció sigui quina sigui la seva naturalesa, permet als polítics viure bé de la política, es a dir, viure a costa de l'esforç i els diners dels enganyats, o pitjor encara, dels resignats ciutadans als qui es fa creure que son els autentics beneficiaris de la democràcia.

lunes 5 de octubre de 2009

LA MORT

La mort està tan segura de guanyar, que ens dona tota la vida d'avantatge.

viernes 2 de octubre de 2009

LA VIDA

LA VIDA ÉS UNA MALALTIA DE TRANSMISSIÓ SEXUAL, AMB UNS INDEX DE MORTALITAT DEL 100%

miércoles 23 de septiembre de 2009

Tornar a la feina

Finalitzen les vacances i cal tornar a treballar, tot comença de nou una altra vegada.... Es el que hi ha, com podeu comprovar estic del tot apassionat, amb les piles a tope i la motivació màxima. I tot justa acabo de començar, d'aquí al juliol 2010 la cosa es farà llarga em temo.....

miércoles 2 de septiembre de 2009

de vacances



martes 18 de agosto de 2009

Fi de festa



Ja està!! Ja s'ha acabat l'edició 2009 de les festes del poble que volia ser ciutat i no passava de vila (regal borbó).
Han estat 10 dies d'activitats diverses en l'extranya dualitat festiva de la vila Fes-te jove / Festa Major. Deu dies de llums i boires al meu humil entendre. Hi ha coses que han estat bé, coses que han estat sorprenentment bé, i finalment coses que, com era previsible, han fet figa. Han sigut una mica merda.
Molt bé, i del tot sorprenent el visionat de capítols de bola de drac i un sensacional concurs de "kamehame's" una cosa fresca, senzilla, popular i molt divertida, tot un èxit. Enhorabona!!
Fabulosa també la festa del serpent, però es clar s'hi destina un pressupost que solament faltava que hagués estat una cutrada, oi? Desconec quin interes hi ha en fer passar una festa amb 4 anys d'història per una tradició bicentenària però em sembla evident que la partida pressupostària es de les amplies, i en aquest cas sembla ser que es fa el gasto.
El bingo, brutal també. La iniciativa va neixer triomfant l'any passat, i en la seva segona campanya l'acte es consolida com un dels mes exitosos.
Divertidíssims, malgrat la pluja i el final avançat, els campionats 3x3 de bàsquet i futbol. l'únic "però", no tenir un pla B en cas de pluja (hi ha 3 pavellons al poble que volia ser ciutat i no passava de vila regal borbó).
Malament que cap activitat d'oci nocturn s'acabi de matinada, vull dir de matinada al matí, quan es fa de dia i els mes agosarats i/o golfos i/o borratxos, ademés dels afamats i matiners podem empalmar la festa de nit amb la xocolatada o butifarrada o sardinada o vasolechecongalletas popular de dia. No cada nit, però potser si la nit del cantabars (no més aspersors disuasoris a les 4:30 a.m sius plau) o la nit del dissabte de festa major que ademés enguany esqueia en dia 15. Volem que per festa major un dia es fagi de dia estant de festa. A molts pobles orgullosos de ser pobles, de 4000 o menys habitants és d'allò més habitual per festes. Als de més de 10.000 deu ser gairebé obligatori.
Dels concerts i actuacions programades, m'estimo més no parlar-ne massa, tothom te els seus gustos i preferències, a mi molta profusió de gralles any rere any, m'atabala una mica, i la politització evident de la festa em toca el que no sona. Personalment crec que hi ha aspectes a millorar en aquest sentit.
I llavors solament resta tocar el tema delicat. Que passa amb els voluntaris i voluntàries que treballen perquè tot funcioni i la gent ho passi be. Doncs n'hi ha que se'n surten molt i molt be, fan la seva tasca exitosament, enhorabona i sobretot moltes gràcies. N'hi ha que no hi tenen tanta gràcia, però es evident que fan un esforç, tenen il·lusió, creuen en el que fan i saben perquè ho fan. També moltes gràcies, no defalliu i el vostre esforç donarà fruit. Per últim hi ha qui no val res. Qui no sap que hi va a fer perquè no li han explicat suposo. Qui es pensa que solament va a lluir palmito, passejar, donar el vol, i fer la conyeta amb els amics. Qui no te vocació de servei, no es efectiu, no treballa, entorpeix i al damunt es mal educat i desagradable amb la gent. Qui confon el gimnàs amb el magnesi com sol dir-se i es pensa que formar part de la "organització" li permet maltractar la gent. En aquests casos potser el millor seria deixar-ho còrrer, aprofitar els dies de festa major per marxar de vacances, com fan tants d'altres gràcies a ells. O no fer allò que sembla costar-los tants esforços a jutjar per les poques ganes amb que ho fan.

El balanç de 10 dies de festa deu ser per a tots els gustos, per alguns fabulós, per altres una merda, i per la majoria suposo que be, força be. Però amb força aspectes millorables, això si. Segur que la festa major molt més que cap altre esdeveniment de la vila, reflexa el que som, i també el que volem semblar. Malament si és molt gran la distància entre una cosa i una altra, eh?

Per mi, com apuntava a l'inici, les festes del poble que volia ser ciutat y solament era vila (regal borbó) tenen llums, potenciables, lluminoses, festives, alegres, i de colors, però també tenen boires (que a l'hivern son curioses, però a mig agost fa mandra) que convindria escampar