dimarts, 18 d’agost del 2009

Fi de festa



Ja està!! Ja s'ha acabat l'edició 2009 de les festes del poble que volia ser ciutat i no passava de vila (regal borbó).
Han estat 10 dies d'activitats diverses en l'extranya dualitat festiva de la vila Fes-te jove / Festa Major. Deu dies de llums i boires al meu humil entendre. Hi ha coses que han estat bé, coses que han estat sorprenentment bé, i finalment coses que, com era previsible, han fet figa. Han sigut una mica merda.
Molt bé, i del tot sorprenent el visionat de capítols de bola de drac i un sensacional concurs de "kamehame's" una cosa fresca, senzilla, popular i molt divertida, tot un èxit. Enhorabona!!
Fabulosa també la festa del serpent, però es clar s'hi destina un pressupost que solament faltava que hagués estat una cutrada, oi? Desconec quin interes hi ha en fer passar una festa amb 4 anys d'història per una tradició bicentenària però em sembla evident que la partida pressupostària es de les amplies, i en aquest cas sembla ser que es fa el gasto.
El bingo, brutal també. La iniciativa va neixer triomfant l'any passat, i en la seva segona campanya l'acte es consolida com un dels mes exitosos.
Divertidíssims, malgrat la pluja i el final avançat, els campionats 3x3 de bàsquet i futbol. l'únic "però", no tenir un pla B en cas de pluja (hi ha 3 pavellons al poble que volia ser ciutat i no passava de vila regal borbó).
Malament que cap activitat d'oci nocturn s'acabi de matinada, vull dir de matinada al matí, quan es fa de dia i els mes agosarats i/o golfos i/o borratxos, ademés dels afamats i matiners podem empalmar la festa de nit amb la xocolatada o butifarrada o sardinada o vasolechecongalletas popular de dia. No cada nit, però potser si la nit del cantabars (no més aspersors disuasoris a les 4:30 a.m sius plau) o la nit del dissabte de festa major que ademés enguany esqueia en dia 15. Volem que per festa major un dia es fagi de dia estant de festa. A molts pobles orgullosos de ser pobles, de 4000 o menys habitants és d'allò més habitual per festes. Als de més de 10.000 deu ser gairebé obligatori.
Dels concerts i actuacions programades, m'estimo més no parlar-ne massa, tothom te els seus gustos i preferències, a mi molta profusió de gralles any rere any, m'atabala una mica, i la politització evident de la festa em toca el que no sona. Personalment crec que hi ha aspectes a millorar en aquest sentit.
I llavors solament resta tocar el tema delicat. Que passa amb els voluntaris i voluntàries que treballen perquè tot funcioni i la gent ho passi be. Doncs n'hi ha que se'n surten molt i molt be, fan la seva tasca exitosament, enhorabona i sobretot moltes gràcies. N'hi ha que no hi tenen tanta gràcia, però es evident que fan un esforç, tenen il·lusió, creuen en el que fan i saben perquè ho fan. També moltes gràcies, no defalliu i el vostre esforç donarà fruit. Per últim hi ha qui no val res. Qui no sap que hi va a fer perquè no li han explicat suposo. Qui es pensa que solament va a lluir palmito, passejar, donar el vol, i fer la conyeta amb els amics. Qui no te vocació de servei, no es efectiu, no treballa, entorpeix i al damunt es mal educat i desagradable amb la gent. Qui confon el gimnàs amb el magnesi com sol dir-se i es pensa que formar part de la "organització" li permet maltractar la gent. En aquests casos potser el millor seria deixar-ho còrrer, aprofitar els dies de festa major per marxar de vacances, com fan tants d'altres gràcies a ells. O no fer allò que sembla costar-los tants esforços a jutjar per les poques ganes amb que ho fan.

El balanç de 10 dies de festa deu ser per a tots els gustos, per alguns fabulós, per altres una merda, i per la majoria suposo que be, força be. Però amb força aspectes millorables, això si. Segur que la festa major molt més que cap altre esdeveniment de la vila, reflexa el que som, i també el que volem semblar. Malament si és molt gran la distància entre una cosa i una altra, eh?

Per mi, com apuntava a l'inici, les festes del poble que volia ser ciutat y solament era vila (regal borbó) tenen llums, potenciables, lluminoses, festives, alegres, i de colors, però també tenen boires (que a l'hivern son curioses, però a mig agost fa mandra) que convindria escampar

dimarts, 4 d’agost del 2009

MANLLEU, model de cohabitació...

Hi ha qui apunta la fidelitat a les arrels, el respecte per les tradicions, mantenir viu el record d'on venim....

Manlleu era un poble agrícola que ve experimentar un gran creixement amb la revolució industrial a partir del segle XIX. L'aigua del riu, canalitzada a través d'una obra d'enginyeria maquillada recentment, era la força que movia la maquinària de la creixent industria textil de la vila. Aquest és el passat.

Avui en dia a Manlleu, de sector agrícola ja no n'hi ha gaire. Ni massa cultius, ni massa granges, i molts pocs pagesos. D'industria textil..... directament no n'hi ha. Un parell d'antigues fàbriques reconvertides en magatzems, una altra feta museu, i una olla d'experiments per a l'escola taller. Però aquí ja no es fila ni un metre de cotó. Així que podem afirmar, amb tots els respectes, que el teixit industrial de Manlleu s'ha esvait, allò que va fer creixer la vila fora muralles, forma part d'un passat que ha quedat enrera.

Això no vol dir que no hi hagi industria a Manlleu. Hi ha petits tallers i fàbriques, però no de la mena ni de la importància que doten d'identitat un poble. Suposo que ningú gosarà dir que Manlleu és una ciutat d'eminència industrial, oi? Tenim una fàbrica de filatures elèctriques englobada en una multinacional (es a dir, que qualsevol dia la traslladen a Marroc, Argelia, Nicaragua o l'Ecuador), i una industria metalurgica que fabrica a la Xina i distribueix des d'aquí.

Darrerament, Manlleu com tots els pobles i ciutats del pais, ha viscut de la totxana, experimentant el creixement urbanístic més gran dels últims trenta anys. Pero suposo que el sector majoritari es el dels serveis, com a la majoria de llocs. Em pregunto si els serveis entenen d'arrels i de tradicions, o si solament neixen i creixen en funció de les necessitats. La llei de la oferta i la demanda.

A Manlleu proliferen els establiments dirigits per immigrants i adreçats als immigrants. Segur que alguna cosa hi te a veure el fet de que, els manlleuencs no immigrants, no fan massa us dels serveis de Manlleu. S'estimen més anar a Vic, a Barcelona, a l'Ametlla, o a Granollers........ Però la culpa, alerta!! ës dels immigrants, que ens fan perdre les arrels i la identitat.

Integrar la immigració no vol dir transformar-la i modelar-la al nostre gust. És uan feina llarga i probablement feixuga que demana, sobretot, comprensió i temps. Es una feina que han de fer les persones que venen de fora amb la estreta col·laboració de la gent que els acull. Manlleu seguirà sent Manlleu si entre tots aconseguim que tothom que hi viu es senti manlleuenc.

D'aquí a cuatre dies comença la festa major. Dels vint mil habitants que te la ciutat potser dos o tres mil (si no més) son d'origen marroquí. Molts fa prop de vint anys que viuen a Manlleu ja. Mai he vist que es programés un concert de musica del magreb però. Mai. Es possible que un concert de Cheb Khaled omplís molt més la plaça que el concert de la Maravella. Segurament hi hauria moltes més persones que viuen a Manlleu. Seria un bon exemple de respecte, convivència i integració al meu entendre.

Però es clar, no tothom ho veu així, els marroquins de Manlleu (ni els d'enlloc) de moment no voten, i una iniciativa així tindria elevats costos electorals. De moment doncs no cal comptar-hi. Però si a Manlleu celebrem un festival de música flamenca que fa trenta anys era impensable, potser d'aquí a quinze o vint anys podrem gaudir d'un concert de raï. Llavors potser, nomes potser, podrem parlar d'integració (que es una cosa que corre en dues direccions). Ara com ara cohabitació i gràcies.