Doncs, segurament i lamentable ni una cosa ni l'altra, més aviat tot el contrari. Com diuen els pretesos periodistes de la suposada premsa "rosa", la imatge deu ser de la major "rabiosa actualidad".Sincerament dubto que no hi hagi cap polític, cap ni un, que no estigui empastifat d'alguna mena de manera. Algú va preguntar-me una vegada: "qui i perquè és un polític"? Jo, il·lús de mena, deuria respondre que polític/a és aquella persona idealista, que defensa les seves conviccions i treballa pel benestar d'aquells a qui representa, els votants que han dipositat la seva confiança mitjançant el vot..... Quin acudit, oi?
Polític/a és aquella persona que desitja, per damunt de qualsevol altra cosa, viure de la política. I encara afegiria més, no solament es tracta de viure de la política, sino de viure-hi bé.
Suposo que és per això que els polítics/es s'aferren al poder enlloc de fer-ho als ideals, o a les promeses electorals, com el gos que havent tastat la sang fresca, sempre tindrà instint de matar.
Però es clar, tampoc passa mai res. Els ciutadans donen per suposat que els polítics son corruptes, que accepten suborns, que trafiquen amb influències, que malversen fons públics.... La diferència entre un bon i un mal polític es la seva habilitat per no deixar-se enxampar, o per aconseguir que l'empastifada de torn recaigui damunt d'algú altre
Crec que si en el cas del Palau s'ha fet caure el tal Millet (de 500€) deu ser que les ramificacions en totes direccions deuen ser innombrables, però per allò de no remenar la merda per evitar pudors, es carreguen un peix gros per acontentar la opinió pública, ja veurem si el senyor Millet (de 500€) acaba anant a la presó, ho dubto, i òbviament dels diners ningú en veurà un sol cèntim.
La corrupció es troba plenament instal·lada en el mon polític. A cada nou cas que apareix, ens intenten fer creure que son casos aïllats, que es depuraran totes les responsabilitats.... tot plegat, mentides. La corrupció sigui quina sigui la seva naturalesa, permet als polítics viure bé de la política, es a dir, viure a costa de l'esforç i els diners dels enganyats, o pitjor encara, dels resignats ciutadans als qui es fa creure que son els autentics beneficiaris de la democràcia.
