Jo no ho he dit..... però també ho penso.

-Quan algú assumeix un càrrec públic, cal que es consideri a si mateix com una propietat pública. (Thomas Jefferson 1743-1826, polític nord-americà)

- La política és el paradís dels xerrameques. (G. Bernard Shaw 1856-1950, dramaturg i crític literari irlandès)

- Si un partit polític s'atribueix el mèrit de la pluja, no ha d'extranyar-se que els seus adversaris el culpin de la sequera. (Charlotte Morrow, escriptora nord-americana)

- La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic erroni i llavors aplicar les solucions incorrectes. (Groucho Marx 1890-1977, actor nord-americà)

-La política és, potser, la única professió per la que no cal preparació. (Robert Louis Stevenson 1850-1894, escriptor escocès)

- És molt difícil fer compatibles la política i la moral. (Francis Bacon 1561-1626, polític i filòsof anglès)

- La política és un acte d'equilibri entre la gent que vol entrar, i aquells que no en volen sortir. (Jacques Benigne Bousset 1627-1704, religiós, predicador i intel·lectual francès)

- La conseqüència de no pertanyer a cap partit polític, serà que els molestaré a tots. (Lord Byron 1788-1824, poeta anglès)

- La política no pot restringir-se a ordenar els interessos nacionals*, si no que està obligada a projectar una governabilitat global per atendre, equitativament, els interessos col·lectius. (Leonardo Boff 1938, teòleg, filòsof i escriptor brasiler)

- La política, com el bosc tropical, s'alimenta de les seves pròpies deixalles. (Paul Carvel 1964, escriptor belga)

-Ja sap vostè, una vegada i una altra en política les bones intencions es torcen. I les bones intencions es torcen perquè es gasten els diners d'altres. (Milton Friedman 1912-2006, economista nord-americà)

- Ben analitzada, la llibertat política és una faula imaginada pels governs per adormir als seus governats. (Napoleó Bonaparte 1769-1821, militar i polític francès)

- La política és de vegades com la gramàtica: una errada que tots cometen finalment és reconeguda com a norma. (André Malraux 1901-1976, escriptor i polític francès)

- La guerra és l'art de destruir els homes, la política és l'art d'enganyar-los. (Parmènides d'Elea nascut entre el 530 a.C i el 515 a.C, filòsof grec)

- La política és l'art d'aconseguir els diners dels rics i el vot dels pobres amb l'excusa de protegir als uns dels altres. (Anònim)

- La política és l'art de servir-se dels homes fent-los creure que se'ls serveix a ells. (Louis Dumur 1860-1933, poeta i dramaturg francès)

- Ningú pot adoptar la política com a professió i seguir sent honrat. (Louis McHenry How 1871-1936, polític nord-americà)

*Jo hi afegiria "i partidistes"

La mort del rei

A palau avui pots escoltar-hi el silenci, no se sent ni el vol d’una mosca. Normalment el tràfec resulta eixordador i insuportable, bufons i trobadors anant d’una estança a l’altra, les dames de la reina corrent per tots els passadissos enriolades per les mirades lascives dels cavallers, el primer canceller escridassant els ministres amb la seva veu de tro i el bisbe intentant en va posar una mica d’ordre mentre amenaça a tothom que se li posa al davant d’estar condemnat als inferns per causa d’aquesta vida indecent i pecadora. Però avui el palau s’ha convertit en un paradís de quietud i de silenci. Ahir nit quan el rei va morir, si que va haver-hi corredisses, crits i plors. Emissaris sortint a cavall en direcció a tots els palaus dels nobles, patges desvetllant els cortesans per donar-los la fatal notícia i els crits dels gossos, que esverats davant la frenètica activitat a hores tan intempestives, s’han passat la nit bordant i udolant.

A les portes de palau hi ha quatre soldats fent la guàrdia, normalment son a la garita beguts i adormits, refiats que no esclatarà cap guerra ni revolució en un reialme governat amb ma de ferro pel monarca. Avui però porten els uniformes de gala i flanquegen la reixa subjectant fermes les llances, com unes estàtues. No juguen a daus ni diuen obscenitats a les camperoles que passen per davant el cos de guàrdia. El rei a mort, i a palau tot és silenci, incertesa i por.

A la ciutat avui tot es gresca i xerinola, la bona nova de la mort del rei no ha trigat massa a escampar-se per totes les places, carrers i tavernes de la vila, abans del migdia la notícia ja corria fora muralles arribant a cada poble, a cada mas i fins a la més insignificant cabana de pastor. A mort el tirà, a finat el dèspota a defallit el cabró. Totes les núvies desvirgades ho celebren, tots els comerciants esclafats sota els impostos es feliciten, tots els camperols avocats a la misèria per culpa dels tributs estan joiosos.

El rei a mort sense descendència, a hores d’ara ja deuen haver començat les lluites intestines entre l’alta noblesa per ocupar el seu lloc, i les gestions dels prelats de l’esglèsia per estar del costat del bàndol guanyador, sigui quin sigui. Fora dels palaus, la fi del monarca representa una pròrroga, un petit parèntesi. Fins que la successió no quedi resolta no caldrà sotmetre’s a una justícia arbitraria i injusta, a uns abusos indecents emparats en la diferència de classe, no hi haurà vexacions ni ultratges.

El rei a mort, llarga mort al rei i llarga vida al poble.