La nina te els ulls tancats, li manca el tros d'una cama i dels braços destorçats li falten dits de les mans. La nina que no te mama des de fa una colla d'anys al racó d'una llucana envoltada de fantasmes que ningú ha volgut llançar. Si la gent no la vol veure ella, per què ha de mirar? Tanca els ulls per esmunyir-se de la imatge d'un mirall... trencat.La nina te els ulls tancats, el vestit esgarrapat i pudent des que un mal dia un gat vell s'hi va pixar. Duu els cabells esvalotats d'un vermell mig apagat per la pols que, al llarg dels dies que van convertint-se en anys, va cobrint totes les golfes com volent-les amagar.
La nina te els ulls tancats, i recorda i fa memòria dels antics moments passats i una llágrima li llisca porcellana i galta avall.
5 comentaris:
Tot plegat d'un tètric que impresiona!
Quina imatge...
En part inspirada en una canço que fa plorar.... del Serrat!!
A si? DOncs avui seguiré la pista de la cançó... Segur que la vam escoltar!
Si la sé la penjo.
Fa plorar, vaja... "buenu" :(
La Tieta? Ara no sé quina pot ser!
Me la diuuuuuuuuuuus, porfi?
Efectivament!! la tieta!! Una imatge decadent i decrèpita.
Publica un comentari a l'entrada