L'admirable Quim Monzó en la seva columna al diari La Vanguardia d'avui divendres dotze de juny, explica que divendres passat la policia va donar l'alto a un tal Jorge R.C, un conductor a qui a pesar de les reiterades retirades del permis de conduir no semblava importar-li conduir a 179 quilometres per hora en una zona limitada a 50, motiu pel qual van detenir-lo per pressumpte delicte contra la seguretat viària.Monzó defensa, en aquest casos de reiteració flagrant, prendre la mesura que proposa la ministra d'interior francesa senyora Michèle Alliot-Marie, en cas de reincidència cal confiscar el cotxe de l'infractor per, o bé vendre'l o bé enviar-lo al desvallestament i convertir-lo en un munt de ferralla, en funció de l'estat del vehicle.
Segons l'escriptor català, una llei així és imprescindible per acabar amb la impunitat dels conductors delinqüents i reincidents com el tal Jorge R.C. Si aclareix Monzó que a ell personalment li agradaria que el cotxe fos directament portat al desguaç i el deixessin fet un nyap.
Fins aquí solament puc estar completament d'acord amb tot el que diu el senyor Monzó, ara bé en aquest pais, aquesta llei seria molt controvertida. A mi personalment solament em semblaria bé si tots els cotxes confiscats per l'estat, tots, independentment de si estan en bon o mal estat, pasessin per la premsa del desguaç.
En el pais d'acudit i de fortor de florit en el que vivim, una mesura així seria una font d'on continuament broollaria el "trapicheo". No hi haura cap transparència al respecte d'on anirien a parar els diners aconseguits per la venta d'aquests cotxes. La venta mateixa segurament seria arbitrària i per sota del preu de mercat (però no per tothom, eh?, solament per els amics dels polítics i funcionaris de torn, i solament per els cotxes de gama mitja, mitja alta en molt bon estat)
Fins i tot es probable, per no dir segur, que la confiscació del vehicle fos arbitrària, i algú que tingués un cotxe amb un valor d'aquells de "plan renove", 500€ aproximadament, i hagués reincidit en el delicte posem per cas 4 vegades, no lo confiscarien. En canvi a algú amb un cotxe de valor (posem per exemple a partir de 18.000€) li confisquessin el cotxe a les segones de canvi.
En aquest pais on la corrupció i la manca de transparència estan a l'ordre del dia, on les arbitrarietats, els abusos de poder i les injusticies per part de les administracions públiques han assolit la categoria de normals, una mesura com aquesta serviria, sobretot, perquè qui ostenta el poder o hi te fil i contacte directe, s'aprofités del cutadà de peu. I em penso que tal i com estem ara ja abusen prou de nosaltres, ara com ara em sembla que ja n'hi ha més que suficient.
3 comentaris:
La idea és encertada. Alhora és una pena que s'hagi d'arribar a aquests extrems. És el que té el poder,però; qualsevol, també en petita escala, la nostra! Cal ètica personal i contrapoder institucional. Mira, seria més divertit que ens fessin un sorteix públic per a tothom. Vés a saber si no te'n tocaria un de gama superalta! A mi m'encantaria.
El amigo Llaudal, siempre tan positivo...
En cualquier caso, estimado Enze, lo que se halla en el trasfondo de tu aportación es un concepto: CONFIANZA.
Confianza en nuestros representantes políticos.
Confianza en los servidores de la Administración Pública.
En tu caso, lo que inspira tu comentario es la manifiesta falta de confianza que tienes en los mismos.
No te culpo, pero piensa en quien es el responsable de esta falta. Aquellos a los que acusas?
Dado que vivimos en democracia, los RESPONSABLES SOMOS NOSOTROS, aquellos que otorgamos un voto (o una callada aquiescencia) y nos olvidamos de sus consecuencias hasta las siguientes elecciones.
Efectivamente adorable Isidoro. Mi problema se llama ABSOLUTA FALTA DE CONFIANZA EN LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS en general,y en los POLÍTICOS en particular.
Y todo eso teniendo en cuenta que mi condición de ciudadano de a pié no me permite conocer de la misa la mitad, ni tan siquiera una quinta parte. Porque si supiera hasta que punto el trapicheo afecta todos los estamentos del poder político,si conociera la longitud real de los brazos del trafico de influencias, el desvio de fondos públicos, la arbitrariedad, el abuso de poder y la injusticia, muy probablemente me hubiera tirado de cabeza al río, o bien me hubiera metido en mitad de todo este meollo a pesar de mi natural animadversión al servilismo, el peloteo, y el vulgarmente conocido como lameculismo.
Y usted perdone amigo Isidoro, pero no creo que sea responsabilidad alguna del votante, porque en ese sentido TODOS los partidos son exactamente iguales, es decir una pandilla de SINVERGÜENZAS y CORRUPTOS cuya única finalidad es asegurar sus cuotas de poder y robar al pueblo al que hacen creer soberano.
La democracia es una infamia, un invento, un teatro. El mundo sigue dividiendose entre los que mandan y los que pasan por el aro por que no tienen ninguna alternativa. La democracia, tal y como se concive, es un sistema en el que no creo. Pero repasando la historia de la humanidad, observo que los canvios de sistema siempre han estado unidos al ruido de sables, de fusiles, o de hojas de guillotina al caer, y eso es algo que tampoco me gusta.
Solo me queda el derecho al pataleo, que no me será arrebatado mientras no trascienda demasiado, mientras no pueda influir en lo que conocemos como "opinión pública".
Publica un comentari a l'entrada