PARTÍCULES ELEMENTALS

PARTICULAS ELEMENTALES

Los físicos han identificado 12 partículas elementales y 4 interacciones como los elementos básicos a partir de los cuales se puede construir todo el universo, incluyendo sistemas tan complejos como los seres vivos. 
Las partículas elementales son los objetos más simples que se pueden concebir. En general no tienen partes ni se pueden dividir en componentes más sencillas.

Fet i fotut el que ve a dir és que totes i cadascuna de les coses que podem veure i tocar, esta formada per infinitud de partícules indivisibles de dotze menes que interactuen de quatre maneres diferents per formar cadascuna de les coses i essers que existeixen. Es a dir que som la suma de molts elements que, disgregats, separats, trillats, o com en vulgueu dir, esdevenen pràcticament el no res, unes partícules ínfimes, més petites que una puça, però que son en realitat elementals. 

Som prou conscients doncs, del potencial que amaguen les partícules elementals? I del exemple que suposa la seva forma d’operar? Tenim la capacitat d’adonar-nos, que les partícules elementals ho son tot? Que nosaltres som la suma de milers, o de milers de milions de partícules elementals, i que qualsevol dels nostres anhels materials també ho és? O potser ens costa menys d’imaginar, i ens agrada molt més pensar, no cal dir-ho, que les nostres possessions son, en la majoria dels casos, la suma dels diners que disposem, o millor dit dels diners que tenim i dels quals podem / volem / necessitem despendre’ns.

Molt més lluny de la física, i de qüestions relacionades amb la sabia manera d’operar que ens ofereix la naturalesa senzilla de les coses; referit al món del materialisme, les possessions i els diners de que parlàvem, jo em pregunto.

Sempre que intercanviem diners per bens tangibles, realment podem?
Sempre que gastem diners comprant bens tangibles, realment volem?
Sempre que paguem a canvi de bens tangibles, ho necessitem?

Tan si la resposta és afirmativa com si no, en qualsevol de les tres preguntes, cal acompanyar-la d’un: “Si? (o No?), perquè?

I en el per què amics, s’hi amaguen les respostes. 

I la resposta és NO, NO NO i NO!!

No sempre que gastem diners podem fer-ho, i moltes vegades ni tan sols ho volem fer per què som conscients que no ho necessitem, i doncs.....PER QUÈ!!??

Doncs perquè nosaltres la espècie humana, en general, tot i esser fills de La Naturalesa i a pesar de ser una enorme suma brillantment combinada de partícules elementals, no som tan senzills i eficients com la naturalesa mateixa. Al contrari, som d’una psicologia extremadament complexa, però molt simples en realitat. L’home és un animal social i d’hàbits generalment bastant gregaris. I quan més gran és la comunitat en la que viu l’home, i més segur i assentat s’hi troba, més senzill resulta manipular-lo.

Persones que alimenten la fam de la gent per poder saciar la seva pròpia fam, una gana infinita que ho assola tot brollant de la font d’ambició dels consells d’administració de les grans empreses. Petrolíferes, financeres, de comunicació....

Ens inunden massivament d’anuncis, de campanyes, d’imatges, de paraules, de llums, de músiques, de notícies, de pel·lícules..... i a tot arreu s’hi amaga la mateixa consigna: COMPREU

Quines polítiques de foment del consumisme s’hi amaguen darrere de la prostitució de les tradicions dels nostres temps, Nadal, Reis, Sant Joan, Sant Jordi, Sant Valentí que no es ni tradició aquí, però vol començar a ser-ho.

Llavors ens hi ha la farsa dels mitjans de comunicació i els serveis d’informació. Tot sovint ens expliquen coses que no interessen a ningú, però enlloc expliquen coses que segur que a tots ens interessaria saber. Però nosaltres no triem el que cal saber i el que cal ocultar. Això ho decideixen uns altres, els que donen llibertat de premsa per publicar allò que ells mateixos pensen que ens cal saber.

Ara estem en temps de crisi, però crisi de debò, com feia anys que no es patien. Hi ha qui diu que la darrera crisi d’aquesta magnitud va ocórrer ara fa vuitanta anys, el famós crash del vint-i-nou. Suposadament tot aquest augment de l’atur, la baixa natalitat, la crisi creditícia i la conseqüent pèrdua de capacitat financera a les empreses, solament es el principi. Diu que el sot de debó el trobarem l’any que bé, el dos mil deu. Sembla ser que serà un pou fondo del que n’acabarem sortint. Però res més tornarà a ser el mateix a partir de llavors.

Ha passat abans, passa ara, i passarà de nou altra vegada en un futur. La història de la humanitat es una successió de fets que es repeteixen a major escala global a mesura que passen els anys. És allò tan típic però alhora tan cert de “La història és repeteix” o “L’home és l’únic animal que ensopega dues vegades (i més) amb la mateixa pefra”.

D’aquí a uns anys veurem quin nou ordre de les coses sorgeix de tota aquesta part d’història que ens està tocant viure, ara només sabem que el final d’aquest capítol no serà gaire maco em penso.