dimarts, 21 d’abril de 2009

El Temple, resum....

-         Es clar fill, no hi has d’anar ara, no et serviria de res, al contrari. Trobo que es un molt bon senyal que no hi vulguis anar ara. Però d’aquí uns anys, jo ja no podré ser el teu mestre, i llavors tu demanaràs d’anar al temple.-  Aleshores, si la conversa havia tingut lloc durant un alto en el camí, el mestre s’aixecava, es carregava el seu sarró a l’esquena, i reprenia el seu camí. Quan el noi, apressat, havia recollit les quatre coses que havien escampat, i les havia endreçat a la seva bossa, corria darrere el mestre fins a posar-se al seu costat  acompasant els seus passos en silenci.

-         Em penso que no cal considerar-ho una falta tan greu tenint en compte les circumstàncies.-  Amb aquestes paraules, el vell Mestre proveïdor va treure el noi de l’ensonyació produïda pels records. El jove va desvetllar-se de pressa. Al seu voltant alguns Mestres del Consell l’observaven a ell,  el Venerable Mestre Director hi tenia fixada una mirada molt desperta per algú de tanta edat. Altres prestaven atenció a les paraules del vell Proveïdor que continuava fent causa a favor del xicot. Tant de bo el temps l’hi donés la oportunitat d’agrair-li com cal. La resta es miraven amb suspicàcia al Mestre Preceptor, que semblava disposat a utilitzar l’error que havia comès el noi per poder-lo acompanyar més enllà de la porta.

 

Abans de que pogués dir una sola paraula però, el Vell Mestre Director va fer us de la paraula.

 

-Be germans, considero que cal seguir parlant amb el noi sense passar per alt aquesta ignorància al respecte del protocol, però sense oblidar que és precisament la manca de coneixements i de formació el que l’ha portat al temple segons les seves pròpies paraules, i estic convençut que aquesta és una lliçó que ja no oblidarà mai. M’equivoco jove?

Venerable Director, puc assegurar-vos que no la tornaré a oblidar mai més, i espero que la providència m’ofereixi la ocasió d’agrair-vos la generositat del vostre gest. Mâburak fröste



En els cinc primers capítols d'aquesta història, hem assistit a l'arribada del protagonista davant els murs imponents del temple. Una de les primeres persones que ha conegut es el vell Mestre Proveidor, un ancià entranyable de personalitat fascinant que de seguida s'adona que el noi, te possibilitats. Però no tothom aprecia igual l'arribada del nouvingut. El Mestre Preceptor, una de les màximes autoritats del temple, està obertament en contra de la incorporació del jove a la disciplina monàstica, i davant del consell ha exposat tota una colla d'objeccions que finalment han estat temporalment desestimades.

En aquest fet hi ha tingut molt a veure el Gran Mestre Director, un home molt ancià de figura eixuta i esquifida, una personalitat aparentment absent que amaga una veu de tro, una mirada viva, i una saviesa inabastable. El nostre protagonista ha assolit doncs, el primer objectiu del seu breu viatge vital. Per algú que com ell ha passat la major part de la infància i tota l'adolescència recorrent els camins menys transitats,  esquivant els passos per les grans ciutats i seguint rutes esquitxades de llogarrets, masos i petites viles. Per algú que com ell no ha conegut més companyia que la del seu Mestre Mentor, i que no romangué mes que un parell o tres de dies en un mateix lloc, per algú que està acostumat d'avaluar les persones depressa, ja que no tindrà oportunitat de tornar-les a veure, per algú com el nostre protagonista, la vida al temple durant un període de temps indefinit, i l'establiment de relacions perdurables en el temps, suposa tot un nou repte. L'anar i venir constant de persones, peregrins, devots, comerciants, monjos, obre davant del noi unes noves prespectives no imaginables. 

Ara te la seguretat de trobar-se davant d'un moment nou. Intueix que hi haurà en el futur un abans i un després de la seva arribada al temple, i això li genera no pocs dubtes, i també algunes pors. Sap que res mai tornarà a ser com abans, pero no sap com serà tot allò que intueix que l'espera......

2 comentaris:

Mortadel.la ha dit...

Esperança... i aquest noi la té assegurada.Una bonica vida és el que li espera... SEGUR!
Sort del resum. Ja em veia un altre cop llegint-m'ho tot! desprès de tant de temps... un se'n oblida. Seguiràs d'aquí dos anys, per fer el proper capítol?
Muac!

Isidoro ha dit...

Un plano-guía nos iría bien para no perder el hilo.