Paraules Encadenades

Del diccionari de sinònims i antònims, autor S. Pey, Editorial Teide edició 2005.

Intuïció Clarividència, sagacitat, agudesa, comprensió, penetració, perspicàcia, visió, coneixement, percepció. ß> Reflexió, meditació, incomprensió.

Comprensió Penetració, clarividència, enteniment, intel·ligència, capacitat, agudesa,perspicàcia, talent, juí, capissola, claredat, evidència, senzillesa. ß> Totxesa, incomprensió, obscuritat, imprecisió, dificultat. // Noció, significació.

Senzillesa Simplicitat. ß> Complexitat. // Claredat, facilitat, normalitat, comprensió, clarividència. ß> Dificultat, complicació. // Afabilitat, bondat, cordialitat, bonhomia, franquesa. ß> Orgull, agressivitat.


I així podríem seguir fins a omplir les vuit-centes pàgines del diccionari. Paraules encadenades, sinònimes de moltes altres paraules de manera que, és fàcil crear una cadena de mots on hi ha moltes paraules sinònimes que es van repetint però, atenció, sempre en sorgeixen de noves, algunes paraules sinònimes que en l’anterior definició no hi eren. Només fent servir tres esglaons trobem paraules amb sinònims iguals però tant diferents entre elles com intuïció i senzillesa per exemple, o agudesa i bonhomia, i fins i tot intel·ligència i cordialitat. Les persones intuïtives acostumen a ser més complexes que les que no ho son, oi? I quan dic complexes em refereixo a un efecte de multiplicitat, com un cristall tallat per més cares. No hi ha dubte que les persones agudes, sovint son molt intel·ligents, però malauradament això no sempre vol dir que siguin persones cordials, de vegades ni tan sols bones persones.

Paraules encadenades, penso que en realitat les paraules necessiten encadenar-se per esdevenir-ne precisament això, paraules. Si no solament son mots. És quan cosim aquests mots, que cadascun d’ells es converteix en paraula, s’omple de significat i cobra sentit, li donem vida. Un sentit que guanya especificitat, matisos, en funció de la seqüència de paraules elaborada. Els mots precedents i posteriors a una paraula afinen allò que significa, li ajusten el vestit.

Potser per això escric. La paraula escrita m’ofereix temps, temps per la reflexió i la conseqüent capacitat d’elecció, temps per trobar aquells mots que expressin de manera més fidel tot allò que vull dir. Temps per la relectura, temps per la correcció....

Quan encadenem paraules oralment el nostre cervellet ha de treballar de pressa, i de vegades no som capaços de trobar la paraula justa, així que acompanyem els nostres mots de gestos i mirades que en reforcin el significat que volem donar-li. Per això quan un parla per telèfon, és quan més s’exposa a que hi hagi mals entesos, ja que no es poden sostenir les paraules amb els gestos. Precisament per això, és tan recomanable parlar pausadament, i reflexionar al respecte del que es vol dir i de quina manera vol dir-se.

En castellà diuen “Uno es dueño de sus silencios, y esclavo de sus palabras”. I mai millor dit. Això no vol dir que el més recomanable sigui mantenir-se sempre en silenci, encara que com deia Groucho Marx “Val mes estar callat i semblar estúpid, que parlar i confirmar tota sospita”. Però si que de vegades hauríem de pensar una mica més les coses abans de dir-les. Enlloc d’alliberar-les per la boca tan bon punt apareixen al nostre caparronet, hauríem de fer-les donar un parell de voltes, fer un tria i remena de retalls per saber quina sèrie de paraules encadenades volem cosir per fer un vestit cenyit i ajustat a tot allò que volem dir.

Potser ens serviria per estalviar-nos mals entesos, i aquella desagradable sensació de penedir-se d’una cosa que s’ha dit just després del moment de dir-la. Per que quan parlem també podem corregir les nostres paraules, però no és tan fàcil, i te unes repercussions que quan escrivim, quan solament hem d’esborrar un mot o dos, o tota una frase, i substituir-la per una altra, no hem d’afrontar.