Gallines, galls, pollets i pollastres....

...i així anar fent. Un bon dia un trenca la closca i s'aventura a la vida sota la protecció i l'atenta mirada dels seus grans. Amb el pas del temps arriba un dia que un abandona el niu, i vola en solitari, o agrupat, i busca el lloc idoni per construir el seu propi niu.

I llavors s'hi estableix, s'hi troba bé, i sent la crida del cicle, dels passos da la vida que hom a d'anar fent. I decideix pondre un ou, on d'algun dia algun petit pollet en trencarà la closca, i s'aventurarà a viure sota la mirada protectora de la mare, el pare, i els seus grans....

Encara queda mooooooolt de temps per poder llegir el blog on l'Alexandra expliqui les dèries i manies de velleta entranyable de la seva mare. S'intueixen unes interessantíssimes pàgines al respecte, però.

Felicitats Anna. Per molts anys!!!

Records, petons, abraçades per tothom. Ens veiem dissabte!!