dimecres, 26 de novembre de 2008

HORITZONS

Es veu que tots n'hem de tenir. Tothom ha de tenir plans, idees sobre el seu futur, tothom necessita un projecte, un creença, una esperanza....un horitzó.

Però em penso que cada cop és més i més difícil poder observar un horitzó defint, amb uns límits clars. La calitxa de la modernitat cobreix tot l'espectacle de la nostra vista, i ens permet gaudir d'horitzons més aviat pobres.

Puc definir el meu horitzó si desconec cap a on apuntar la mirada? Puc definir el meu camí, la meva ruta, en un mon que sempre està aixecat per obres? Puc satisfer els meus dessitjos coneixent que hi ha qui no pot satisfer les seves necessitats?

Quins temps ens esperen? Que sabem del que a de venir? De que serveix mirar enllà quan son altres qui determinen fins a on pot arribar la teva vista?

Contemplo els horitzons i solament conec una cosa. Més enllà d'on es pon el sol, només hi ha la fosca.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Més enllà d'on es pon el sol, no diguis que hi trobaràs només que la fosca Dídac. Després del sol sempre s'hi pot veure la lluna. Mira el cel vols? Mira't bé la lluna i els estels. Tu saps molt bé on has d'apuntar la mirada, tu saps mol bé qué és el que vols mirar, per tant, ni la boira, ni les runes poden ser les culpables d'aquest cos difuminat.Tot el cel t'acompanya. Camina amb tu cada dia. L'horitzó no te limits. Els limits te'ls crees tu.
Tothom necessita una creença,tothom necessita una esperança, tothom necessita un horitzó on descansar la mirada. Tu saps com fer-ho... però la por, aquesta podrida por, no et deixa veure ni el que ets, ni el que tens fins ara: un gran cor que vol estimar.
Un consell: no miris més enllà d'on ets i mira el que tinguis ganes de mirar. La lluna, la seva claror, et dirà com fer-ho. Anna P

Anònim ha dit...

No siguem enzes...!

L'horitzó ens envolta i sempre es pot triar un camí.

El que no es pot fer és quedar-se aturat (fent l'enze), per lamentar-ho més endevant.

Agafem el camí que en cada moment creiem més adient (cadascú té les seves raons i preferències) i fem front al que aquest ens depari.

Pit i collons! ... i pels mals moments, la familia i els amics!

Yes, you can!
Yes, you can!
Yes, you can!

-Signa un enze-
Enze, s. XIV; del ll. ĭndex, ĭndĭcis 'indicador, revelador'.
(Les altres accepcions no m'agraden tant).