Per algú poc viatger i gens viatjat, agafar la maleta i marxar a l’estranger no deixa de ser tota una aventura. Sortosament nosaltres no haurem de patir per conflictes de caràcter lingüístic, presumiblement la llengua no ha de suposar-nos cap frontera. Marxem a l’Alguer, per cortesia dels amics de Xauxa passarem quatre dies a l’illa de Sardenya visitant la ciutat italiana on es parla el català. Jo per part meva em proposo l’aventura de conèixer persones i llocs poc o molt llunyans, que d’entrada em sembla un repte prou interessant, hi aniré amb la il·lusió de gaudir de l’experiència i, sobretot amb moltes ganes de passar-ho bé i de tornar amb una bona colla de records i anècdotes sucoses.
La iaia Filomena, senyora entranyable afirma que: “El viatge no és plaent si el viatger és un poca traça, quin mal viatge que abraça qui a tot li està malament” I jo estic plenament disposat a seguir els seus consells, en qualsevol dels casos no crec que em puguin fer cap mal.
No se si ha estat la casualitat, la mala sort o la providència qui ha fet coincidir el nostre viatge amb les eleccions al parlament i el duel Barça-Madrid. Un cop esvaïts els dubtes al respecte del dia que es jugarà el clàssic, no cal patir per no poder veure el partit envoltats del caliu blaugrana. Dilluns al vespre, si tot va segons el que està previst, serem a Manlleu per vibrar amb el partit de l’any al costat de la nostra gent. Personalment aposto indubtablement a favor del Barça per un clar 3 a 1 (dos gols de Messi, un de Villa i el del Madrid.... de Sergio Ramos, hechale huevos)
Al respecte de la batalla electoral, sembla que tot estigui fet ja, encara no hem anat a votar i ja hi ha qui s’aventura a pronosticar quants escons perdran uns i quants en guanyaran els altres. Imagino que això és bo, així probablement hi haurà alguna sorpresa. En el que sembla haver-hi mutu acord és en que hi haurà un canvi de govern, que José Montilla no serà reelegit president, i que aquesta responsabilitat recaurà en Artur Mas. Deixant però de banda les especulacions i el politiqueig, poc o molt no és difícil imaginar-se com aniran les coses. Dia d’eleccions, tots els tertulians polítics espases en alt, recomptes, percentatges de participació i de vots, teòrics repartiments d’escons, els formatgets de tv3, i finalment resultats definitius i valoracions dels candidats de tots els partits, felicitant-se per els resultats obtinguts i la magnífica jornada electoral. Llavors a l’hora de la veritat, de representar-nos, de vetllar pels interessos generals des de les responsabilitats de govern o les opositores, les paraules que uns i altres han proferit durant la campanya, s’esvaeixen al bell mig d’un no res, i les coses tornen a ser com eren, com seran....
En definitiva el que vull dir és que, per passar un diumenge expectant i pendent d’una farsa mal interpretada per una colla de mals mentiders, molt més m’estimo anar-me’n a l’Alguer!!
1 comentari:
Viatge de plaer!
Molt millor, sí senyor...
De vacances?
uauuuuuu!
Et recordo!
AnnamuàK
Publica un comentari a l'entrada