dimecres, 22 de setembre de 2010

La música i el gaudi.

Fas cua a la guixeta, t’empenyen, t’estrenyen, et trepitgen, sents pudor a suat. Fas cua a la porta, t’aparten, t’empenyen i et passen al davant descaradament. Fas cua a la barra, t’apreten, t’empenyen, et mullen i et roben. Llavors busques un lloc des d’on veure l’escenari sense empentes, crits, allaus humanes ni cap melenut movent el cap mentre els seus cabells et fuetegen la cara. Quan el grup de rock surt a escena es produeix el terrabastall que imaginaves, crits, soroll de fans histèrics, empentes, trepitjades.....

Quan comença el concert ja ets fora, sol, fumant, tranquil, bebent, relaxat, escoltant aquell magnífic cd que va editar aquell grup collonut, comodament assegut al teu cotxe vell, brut i destartalat, però amb aquell auto radio que peta tan de puta mare......