dimarts, 4 d’agost de 2009

MANLLEU, model de cohabitació...

Hi ha qui apunta la fidelitat a les arrels, el respecte per les tradicions, mantenir viu el record d'on venim....

Manlleu era un poble agrícola que ve experimentar un gran creixement amb la revolució industrial a partir del segle XIX. L'aigua del riu, canalitzada a través d'una obra d'enginyeria maquillada recentment, era la força que movia la maquinària de la creixent industria textil de la vila. Aquest és el passat.

Avui en dia a Manlleu, de sector agrícola ja no n'hi ha gaire. Ni massa cultius, ni massa granges, i molts pocs pagesos. D'industria textil..... directament no n'hi ha. Un parell d'antigues fàbriques reconvertides en magatzems, una altra feta museu, i una olla d'experiments per a l'escola taller. Però aquí ja no es fila ni un metre de cotó. Així que podem afirmar, amb tots els respectes, que el teixit industrial de Manlleu s'ha esvait, allò que va fer creixer la vila fora muralles, forma part d'un passat que ha quedat enrera.

Això no vol dir que no hi hagi industria a Manlleu. Hi ha petits tallers i fàbriques, però no de la mena ni de la importància que doten d'identitat un poble. Suposo que ningú gosarà dir que Manlleu és una ciutat d'eminència industrial, oi? Tenim una fàbrica de filatures elèctriques englobada en una multinacional (es a dir, que qualsevol dia la traslladen a Marroc, Argelia, Nicaragua o l'Ecuador), i una industria metalurgica que fabrica a la Xina i distribueix des d'aquí.

Darrerament, Manlleu com tots els pobles i ciutats del pais, ha viscut de la totxana, experimentant el creixement urbanístic més gran dels últims trenta anys. Pero suposo que el sector majoritari es el dels serveis, com a la majoria de llocs. Em pregunto si els serveis entenen d'arrels i de tradicions, o si solament neixen i creixen en funció de les necessitats. La llei de la oferta i la demanda.

A Manlleu proliferen els establiments dirigits per immigrants i adreçats als immigrants. Segur que alguna cosa hi te a veure el fet de que, els manlleuencs no immigrants, no fan massa us dels serveis de Manlleu. S'estimen més anar a Vic, a Barcelona, a l'Ametlla, o a Granollers........ Però la culpa, alerta!! ës dels immigrants, que ens fan perdre les arrels i la identitat.

Integrar la immigració no vol dir transformar-la i modelar-la al nostre gust. És uan feina llarga i probablement feixuga que demana, sobretot, comprensió i temps. Es una feina que han de fer les persones que venen de fora amb la estreta col·laboració de la gent que els acull. Manlleu seguirà sent Manlleu si entre tots aconseguim que tothom que hi viu es senti manlleuenc.

D'aquí a cuatre dies comença la festa major. Dels vint mil habitants que te la ciutat potser dos o tres mil (si no més) son d'origen marroquí. Molts fa prop de vint anys que viuen a Manlleu ja. Mai he vist que es programés un concert de musica del magreb però. Mai. Es possible que un concert de Cheb Khaled omplís molt més la plaça que el concert de la Maravella. Segurament hi hauria moltes més persones que viuen a Manlleu. Seria un bon exemple de respecte, convivència i integració al meu entendre.

Però es clar, no tothom ho veu així, els marroquins de Manlleu (ni els d'enlloc) de moment no voten, i una iniciativa així tindria elevats costos electorals. De moment doncs no cal comptar-hi. Però si a Manlleu celebrem un festival de música flamenca que fa trenta anys era impensable, potser d'aquí a quinze o vint anys podrem gaudir d'un concert de raï. Llavors potser, nomes potser, podrem parlar d'integració (que es una cosa que corre en dues direccions). Ara com ara cohabitació i gràcies.