Es veu que tots n'hem de tenir. Tothom ha de tenir plans, idees sobre el seu futur, tothom necessita un projecte, un creença, una esperanza....un horitzó.Però em penso que cada cop és més i més difícil poder observar un horitzó defint, amb uns límits clars. La calitxa de la modernitat cobreix tot l'espectacle de la nostra vista, i ens permet gaudir d'horitzons més aviat pobres.
Puc definir el meu horitzó si desconec cap a on apuntar la mirada? Puc definir el meu camí, la meva ruta, en un mon que sempre està aixecat per obres? Puc satisfer els meus dessitjos coneixent que hi ha qui no pot satisfer les seves necessitats?
Quins temps ens esperen? Que sabem del que a de venir? De que serveix mirar enllà quan son altres qui determinen fins a on pot arribar la teva vista?
Contemplo els horitzons i solament conec una cosa. Més enllà d'on es pon el sol, només hi ha la fosca.
...i així anar fent. Un bon dia un trenca la closca i s'aventura a la vida sota la protecció i l'atenta mirada dels seus grans. Amb el pas del temps arriba un dia que un abandona el niu, i vola en solitari, o agrupat, i busca el lloc idoni per construir el seu propi niu.
