dimarts, 15 de febrer del 2011

ELOGI DE POLÍTICS I CAPELLANS


De la meitat de la teva veritat en creuré mitja, i preferiria no haver-ne de creure ni tan sols aquesta petita part. L'historial de les teves mentides el retallaré a tires, lamentant no poder-lo creure amb els ulls tancats.

Encens fogueres que solament desprenen fum, ni un bri d'escalfor, ni una mica de llum. I encara hi ha persones que creuen en tu que sembles net, però vas brut, que lligues la corda i estrenys el nus.

Venedor de remeis que no curen els mals que tu mateix has covat, adorador de reis havent promès estar al servei del poble honrat, gran mentider, pocavergonya... DESGRACIAT!!

I malgrat tot seguiré immers en el teu món d'engany, veient com menteixes sense cap treball, perquè res tret de tu mateix et sembla realment important. Perquè per tu el significat de la paraula dita és insignificant, solament cerques l'efecte que et faci semblar brillant.

Únicament espero que algun dia potser facis un pas en fals, i el teu castell de cartes s'ensorri de dalt a baix, i no et salvi ni el Déu fals, ni la fingida democràcia, ni la justícia arbitrària, ni tan sols la fe cega d'aquells molts, pobres enganyats.

divendres, 11 de febrer del 2011

La nina dels ulls tancats.

La nina te els ulls tancats, li manca el tros d'una cama i dels braços destorçats li falten dits de les mans. La nina que no te mama des de fa una colla d'anys al racó d'una llucana envoltada de fantasmes que ningú ha volgut llançar. Si la gent no la vol veure ella, per què ha de mirar? Tanca els ulls per esmunyir-se de la imatge d'un mirall... trencat.

La nina te els ulls tancats, el vestit esgarrapat i pudent des que un mal dia un gat vell s'hi va pixar. Duu els cabells esvalotats d'un vermell mig apagat per la pols que, al llarg dels dies que van convertint-se en anys, va cobrint totes les golfes com volent-les amagar.

La nina te els ulls tancats, i recorda i fa memòria dels antics moments passats i una llágrima li llisca porcellana i galta avall.